El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

martes, 6 de julio de 2010

AMOR A CONTRALLUM



Prou d'ombres fosques,
de dies sense el transcórrer del temps,
de visions de xiprers que provoquen
i allunyen la meva ànima de tu

Et vull a prop, amor,
tant a prop que et senti fondre,
tant a prop que t'enduguis l'angoixa
que tant esmorteï el meu cor

Vull mostrar-te el camí que he creat,
un camí fet a palpentes
ple de clars, de llums, de tendreses,
de dolços records perllongats

Llàgrimes porpres, amargues,
ofegant-se en llàgrimes de felicitat,
prou d'ombres fosques,
t'estimo amor, no et vull perdre,
deixa'm tastar el teu encant

2 comentarios:

  1. malauradament hem de saber convire amb l'amor i les ombres.
    salut

    ResponderEliminar
  2. Preciós! En Tibau té raó... però hem d'aprendre a conviure amb tot!

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries