El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

miércoles, 7 de julio de 2010

CLARORS



Estic aprenent a conviure amb les foscors, he fet els primers passos i sembla que aquest cop he trobat el camí, es per això que el meus versos cada cop són més clars....


CLARORS

Un raig de llum als teus ulls, als teus llavis,
sempre esperant el delit fugaç del teu amor
dies entelats de paraules sense vida
hores amagades sota la teva dolçor.

Emporta’t a pinzellades la follia
però deixa’m evocar-te un cop més,
deixa que els meus versos t’acaronin
permet-me guiar-te a un bell indret

Si segueixes el meu pols, la meva ploma
faré fugir la teva boira amb la brisa del meu cor
hi trobaràs clarors però també hi hauran ombres
esperant retrobar-te, estimar-te, sense por

Amor, t’estimo de nou
Però suaument, gairebé sense gosar
Com un riu de pensament que fuig temerós
i acaba abraçant-se a la mar.

1 comentario:

  1. Com coneixeríem la claror, si mai no hi hagués ombra?

    I els teus versos acaronen molt bé, afortunat destinatari!

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries