El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

viernes, 9 de julio de 2010

EL RACÓ DE LES IMATGES

Hola
Avui us proposo dues fotografies, una va dedicada a la Carme i al seu conte Mai la nedadora que em fa recordar aquesta foto. Clicant a sobre les podeu ampliar.


L'altre imatge, de la que vaig poder gaudir fa poquet, em porta a un conte....



EL PEIXET PORUC

Hi havia una vegada un peix que es dia Tomàs, de color beige amb ratlles marrons, que s'emblava gairebé un tigre sino fos perquè era petitet com un ratolí.Vivia a un bassal amb els seus pares i germans i era el més poruc de tota la família, es per això que li deien en Tomàs el poruc. Sempre anava sota les aletes de la seva mare i mai s'havia atrevit a anar una miqueta més enllà del bassal per descobrir que hi havia, els seus germans i amics sí i sempre li explicaven maravelles i històries increïbles sobre sirenes, nans de cap verd i granotes que parlaven. En Tomàs tenia curiositat, però la por era més gran que la curiositat fins que un dia, aprofitant que la seva mare havia anat a la perruqueria i quan hi anava s'hi estava hores, va decidir emprendre l'aventura. Va anar poc a poc i al principi qualsevol cosa, per petita que fos, l'espantava terriblement, una fulla que queia a l'aigua, un cranc de riu que passejava, la brillantor d'una llauna que algun brètol havia llençat a l'aigua, però va seguir nedant i poc a poc tenia menys por.
Va passar per un lloc preciós, era ple de flors surant a l'aigua i de pedres recobertes d'un verd suau, l'aigua cada cop era més fresca i deliciosa, estava tant embadalit que ja no pensava en la por, només mirava i escoltava els sons de l'aigua. Va veure una granota que amb uns ulls intrigats i amistosos la mirava, van començar a parlar i la granota li va explicar una història molt divertida d'un cop en que la granota va sortir de casa seva amb una sabata de cada color i els pantalons amb l'etiqueta del preu!, van estar rient fins que no van tenir més esma i quan el Tomàs va mirar el seu rellotge va veure que havien passat quatre hores!.
Va tornar a casa seva i va poder explicar les seves vivències, se'n va adonar que la seva por havia anat difuminant-se i que al cap de poca estona ja ni se'n recordaba, havia estat una experiència molt bona i la volia repetir.
Van passar els dies i en Tomàs ja no recordava perquè havia sentit por i els seus amics ja no recordaven perquè l'havien anomenat poruc, en comptes de poruc ara li deien Tomàs orellot, perquè sempre tenia les orelles parades per sentir amb molta curiositat les fascinants històries dels amics que feia a les seves excursions i així es va continuar anomenant segons s'explica a tots els rius, mars i bassals.

3 comentarios:

  1. Gràcies, per dedicar-me la foto de la teva nedadora. Mira que m'has fet venir una idea... de canvair el dibuix del llibre de contes. Intentaré dibuixar-la a ella. Ja que aquell dibuix és copia d'un altre dibuix i prefereixo sempre copiar de fotos o de la realitat.

    El conte m'agrada molt... i crec que inevitablement serà un conte per a la nostra col·lecció, si et sembla bé!

    ResponderEliminar
  2. Ah! I l'altra imatge és preciosa, és un lloc molt bonic, quina enveja que em fas!

    ResponderEliminar
  3. Gràcies! Doncs la Mina estarà molt contenta de ser la gosseta del teu conte i jo de formar part del nostre projecte!

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries