El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

martes, 27 de julio de 2010

ESTIMANT


Imatge de wikipedia

De moment la imatge , els versos em ballen al cap, arribaran aviat o si a algú li arriben abans benvolgudes les seves paraules. Una abraçada!

5 comentarios:

  1. Només des de mi mateixa
    puc estimar-te.
    Tal com sóc,
    el meu punt de partida,
    tal com ets
    l'indret d'arribada.
    I sempre hi haurà un camí
    que podem inventar
    per abastar-nos.

    ResponderEliminar
  2. El cor per terra...
    però bategant de vida.

    Ha petrificat les llàgrimes
    per fer-ne estrelles.

    Somnis que s'amaguen
    darrera la flama
    del desencís, però
    la il·lusió els empeny
    amb el seu estel...

    Cor ferit, cor amb vida,
    ara li cal reposar
    de fer-se preguntes...

    Cor bategant i estimant,
    però de vegades estimar
    vol dir dolor, vol dir
    infart de tristesa...,
    vol dir tornar a començar,
    vol dir viure per veure,
    és anar més enllà
    del naufragi, preparar
    un nou viatge amb
    destí d'endavant...

    Cor i sempre cor.
    Ara gaudeix del
    teu silenci, en
    ell hi trobaràs la pau,
    escolta el concert del
    teu respirar, és únic
    al pentagrama de la vida,
    somriu amb les flors,
    dansa amb l'aire,
    canta amb l'abraçada
    de la lluna, dibuixa
    el paisatge del teu interior
    davant del mar.

    Cor i sempre cor.
    Escolta l'eco del silenci
    que sempre t'acompanya,
    ell és sincer, mai
    no t'enganya.

    Enlaira't cap al
    cel de vida ara
    que el teu cor
    batega per tu.
    Tut ets la seva vida,
    i ell ho és tot per tu.


    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponderEliminar
  3. L'amor em balla
    la dansa del teu riure.
    A ritme de nit.

    ResponderEliminar
  4. Carme, els teus versos sempre em porten les llàgrimes als ulls en el bon sentit,és nota que em coneixes, (personalment vull dir) i saps com arribar-me.
    A Onatge i Fanal blau, és increïble que tot i que no us conegui sigueu com un far i un fanal que em guia i m'arribeu també molt endins amb les vostres boniques paraules.
    No tinc paraules pels tres...

    ResponderEliminar
  5. Estimant em sento viva,
    s'allunyen les tenebres,
    es curen les ferides,
    la lluna m'acarona,
    l'amargura es fa carícia
    les papellones es tornen ànima,
    amb el seu vol impredecible,
    estimant em sento viva,
    però no et puc estimar.

    Versos que s'emporta el temps,
    que mai no llegiràs,
    vindrà la marea més profunda,
    el meu cor s'endurà,
    quan el matí s'aixequi,
    aniràs a la platja de l'amor,
    enterrat a la sorra,
    hi trobaràs el meu cor,
    espero que no li facis mal,
    és tot teu no puc fer més
    cura'l com només tu saps,
    amb les teves paraules tendres i pausades,
    diga'm que no em deixaràs.

    Deixa'm seguir fer veure que no t'estimo,
    deixa'm seguir al teu costat.

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries