El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

domingo, 11 de julio de 2010

INQUIETUDS



No corris vent del sud,
amb la teva xafogor tediosa,
m’has atrapat amb el teu despreci,
ple d’ofec de records que no espolses.

Deixa’m volar per sempre,
prou esguinçades a la pell,
despren-te de la meva memòria afligida,
vull viure amb la flaire de nous temps,
que mai no arriben…

Em vas enganyar vent del sud,
apagant la meva flàmula,
avocant-me a un destí que no vull,
fent-me viure sota l’aixada,
arrastrant-me amb el teu tropell,
deixant la solitud com aliada.

Perquè, si les punxes em fan mal,
tornes a posar espines sobre les meves mans,
esperant veure la sang com degota?.
Mai t’allunyaràs, vent del sud,
vas néixer per fer-me mal
em guaites darrera l’ombra.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries