El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

miércoles, 28 de julio de 2010

MIRADES....


Hola!


Et mirava des del pou,
amb llàgrimes negres a la cara,
de vegades et deia amor,
altres vegades ràbia,
tu restaves pacient, a l'esguard,
esperant moments que no et donava,
ànima i cor morts,
una ma teva, tan tendra,
malgrat tot, m'aferrava....

Et mirava des del pou,
amb la cara més amarga,
amb paraules com espases,
que clavava al teu cor,
tu restaves pacient, a l'esguard,
resistint embestides d'una tempesta,
que no cesava....
Les punxes d'una estaca, roses marcides, arrels secades,
eren els teus únics presents,
els regals que m'acceptaves,
mai vas saber dir prou,
et deixo a l'estacada....

Et mirava des del pou,
la teva mà em relliscava,
caure més i més,
el que abans era mà, ara era palmell,
m'enfonsava...
Tu em deies,
jo no podia escoltar-te,
no t'escoltava,
només veus que deien tot o res,
no ser digne de ser estimada...

Et mirava des del pou,
amb ferides molt profundes,
espines roents encara clavades,
t'ensenyava el meu dolor,
no vas fugir,
serà que m'estimaves...

Ara et miro des de fora estant,
però encara veig tenebres de vegades,
vull gaudir de l'estima que em donaves,
que jo no veia, no acceptava,
que anel·lava, que sempre en volia més.

Perdona'm amor,
gràcies per ser illa, pau, serenitat, moment de calma,
per ser una nova albada,
per el teu amor a palpentes,
per no separar-te del pou i esperar,
esperar moments millors,
tot i creure que no arribaven...
Només em resta dir-te, t'estimo.

2 comentarios:

  1. Natàlia, és tan bonic, tan sincer, tant de reconeixement ...que emociona molt, crec que a tohom, a mi sí.

    ResponderEliminar
  2. Les mirades
    abracen amb caliu
    o glacen com el gel.

    Són metàfora i vers,
    i poema sense paraules.

    Són el diàleg a dos...
    Fan sortir el sol
    i la dansa sota la lluna.

    Mirades amb
    diòptries de passió
    i ninetes de desig.

    Són la flama
    en la foscor
    de la pròpia nit,
    i en la foscor sota
    la mirada del sol...

    I quan només
    tenim mirades.
    El cor batega al
    ritme d’una mirada.

    En la solitud,
    la companyia de
    les mirades...


    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries