El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

martes, 13 de julio de 2010

NO ABANDONO EL BLOG


Hola!!!
Tot i que em trobo de vacances una mica lluny de casa, seguint el clam que es feia des de "Bona nit i tapa't" no abandono el blog.
Us ofereixo uns versos que espero que compartiu amb mi. Gràcies !!!!
Dir que encara que se que he de viure amb ombres, com deia en Tibau, hi ha moments en que les ombres m'ofeguen i gairebé perdo de vista el camí, encara he d'aprendre a conviure-hi.
Una imatge dolça per unes paraules amargues

MORINT LENTAMENT

Fes-me mal un cop més,
només com tu saps,
crema'm amb les teves brases,
foc egoista que m'arrossega,
deixa'm morir com tu saps,
al teu costat,
camins porpres d'odis que bateguen,
en mig d'ones de ràbia
vents que esbufeguen,
a cau d'orella,
et vull fer patir.

No tinc més llàgrimes,
no tinc més esperances,
que la d'un funest destí,
treu-me de sobre la suor de sofre que raja,
crits d'angoixa al meu cor
pes d'odi infinit al meu pit.

Perquè no escoltes les meves paraules,
perquè he de tornar a patir,
si us plau ajuda'm caricia blanca,
fes-me fugir ben lluny d'aquí.

Un temps que degota,
unes mans plenes d'il·lusions que moren,
la soledat com a unic company de destí,
t'estimo i et tinc lluny sirena oblidada,
poder inexistent,
poder inventada,
la unica que pot fer-me reeixir.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries