El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

viernes, 23 de julio de 2010

PROPOSTA. VERSOS A PARTIR D'UNA MÚSICA








Quins versos us suggereix???

8 comentarios:

  1. He escrit aquest intent de poema durant el temps que dura la música que m'ha penetrat...


    Caminem...


    Caminem descalços
    per damunt de les aigües del mar.
    Dansem suaument.

    Els llavis són bressol
    de la sal del mar.

    Ens besem amb tendresa;
    quan no hi queda sal,
    ens trempem a la fornal de viure.

    Som tu i jo.
    Som lliures amb la llibertat.
    Cos amb cos, música i onada.
    Som viatge, destí sense retorn...

    Ens mirem als ulls
    far del nostre viatge.

    Ens abracem tots tres,
    tu jo i la rosada...


    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponderEliminar
  2. El teu poema flors regalades, el d'onatge... o

    S'obren cada matí mil camins,
    només i sols tens un per fruir
    de la vida, del que ha de venir,
    de la mà que t'acompanyarà,
    de la llum que t'ha d'il·luminar,
    del ritme i la música del respirar,
    de la direcció del teu esguard,
    de l'aroma de les herbes que trepitgis,
    de la pluja sobtada a qualsevol hora,
    de les sorpreses del destí...

    ResponderEliminar
  3. Ritme monòton i pautat
    de la vida quotidiana...
    si només l'escoltem a ell
    la vida perd la màgia.
    Hi ha una melodia, la sents?
    més enllà de les notes
    que ens marquen el pas.
    Una melodia que
    va omplint poc a poc
    els minuts del temps
    els espais interiors.
    Ens l'emportem a dins
    encara que hagi callat
    tot just fa uns instants.

    ResponderEliminar
  4. No entenc com hi ha gent que fan poesia amb qualsevol cosa... jo no me'n sortiré mai. Versos no, però potser em sortiria alguna història.

    ResponderEliminar
  5. Trobo els tres preciosos, he de dir que m'han vingut fins i tot llàgrimes als ulls, si em permeteu mel's guardaré per poder-los tornar a llegir sempre que vulgui. Gràcies Onada, Isabel i Carme, són molt diferents tots tres però tots transmeten molt.
    Onada : i el seu els abracem els tres...
    Isabel: la mà que t'acompanya
    Carme:hi ha una melodia a part de la que marquen les notes
    Xexu: encantada de que ens deleitis amb una història, aquest és el blog de les histories de tothom que té algu que expressar.

    ResponderEliminar
  6. La meva proposta a la música......

    S'allunyà,
    com la llum a la vesprada,
    com el titil·leig d'una flama ofegada,
    com el sord repicar d'unes campanes,
    que avui s'acomiaden de tu.

    S'allunyà,
    ens avisà que se'n anava,
    i marxà tant ràpid, tan lent,
    ens deixà un estel daurada,
    un camí de fulles seques trepitjades,
    camí fins al final.

    S'allunya,
    tot i que el meu cor l'aferrava,
    ulls transparents mirada trencada,
    mans tèbies, vida assaregada,
    vida omplerta, vida gastada,
    de flors agres,
    que avui ploren per tu.

    S'allunyà
    ens deixà records, silencis, paraules,
    dites cançons, silencies, ensenyances,
    foscor que es convertiria en clariana,
    finestra i porta tancada,
    llit buit, casa callada,
    s'allunyà....

    Poema dedicat a la meva àvia.

    ResponderEliminar
  7. És molt bonic, Natàlia!

    Els que se n'han anat per sempre, ens deixen moltes coses, tal com tu exliques, però per nosaltres, els que ens uqudem, sempre ens semblen poques, perquè sabem que en tenien moltes més que nosaltres no hem pogut abastar o al menys no hem pogut abastar tant com voldríem. Una abraçada!

    ResponderEliminar
  8. Natàlia totes les àvies s'allunyen... Un poema emotiu el teu.

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries