El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

jueves, 8 de julio de 2010

SILENCIS



A les rondes poètiques apareixen uns versos dedicats a les paraules que m'han dut a pensar en la importància de les paraules però també en els silencis. Aquesta seria la meva contribució al silenci...


Silencis,
jo vull silencis,
silencis d'ulls que s'esvaeixen,
silencis de llavis tebis que menteixen,
silencis de paraules oblidades,
Sempre silencis

Dona'm silencis
silencis que m'omplin de vida,
silencis indolents,
silencis plens de feresa
Silencis que no diguin res,
Sempre silencis

Silencis i més silencis
silencis punyents que criden
silencis a cau d'orella
silencis que mai s'obliden
Sempre silencis

1 comentario:

  1. Molt bon poema, a la propera ronda t'hi esperem, eh?

    A vegades costa molt de gestionar bé els silencis, aquest poema ens serveix a tots per aprendre'n.

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries