El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

miércoles, 25 de agosto de 2010

CONTINUA EL CONVIT ESTIUENC ...

Hola !!!
Continuem amb la proposta de fer una historieta a partir d'una imatge que m'ha sortit teclejant lletres a l'atzar al google imatges. L'últim cop va ser tot un èxit i van sortir unes historietes genials amb el super heroi de cap quadrat, jejeje, bé aquí teniu la imatge...

9 comentarios:

  1. No era mala estudiant al principi, no, però en entrar a l'adolescència em vaig enamorar i van començar a anar-me malament. Vaig repetir un curs. I un altre. I un altre. I un altre. I... I... I ací estic, 28 anys acabats de fer i esperant que vinguen els companys de 1r de batxiller i la senyo.

    ResponderEliminar
  2. Francesc: quin malson! jaja, jo de vegades encara somio que he d'acabar l'institut o la universitat i quan m'aixeco i m'enrecordo de que es aigua molt passada em trec un bon pes de sobre!!!

    ResponderEliminar
  3. Quan era petita sempre li demanava a la meva mare que em vingués a buscar la primera. Ella ho feia sempre. Si algun cop no podia ser em trobava plorant a crits.

    Ara sóc la mestra i encara em quedo trista quan veig que tothom marxa abans que jo. Necessito prendre'm un temps de recuperar ànims abans de sortir al carrer.

    ResponderEliminar
  4. M'ha agradat molt el relat d'en Francesc!

    ResponderEliminar
  5. Carme: m'alegro molt de retrobar-te! molt original també la teva història, teniu molta imaginació!!!
    Es veritat que aixó de que et vinguin a buscar l'últim és una mica frustrant..però segur que quan la mestra veu marxar tots els nens i han passat un bon dia i sobretot si es divendres, salta d'alegria quan marxa tothom jeje!!! :)

    ResponderEliminar
  6. ja el tinc programat per al dia 31 d'agost.
    salut

    ResponderEliminar
  7. Cada dia m'espero una bona estona un cop han acabat les classes del matí. Cada dia faig un balanç de les paraules que més m'han agradat de les que ha dit el professor. Cada dia em convenço interiorment que les classes que ara em calen són les que passen a baix, al carrer, quan aconsegueixi sentir-me viu d'una vegada.
    A reveure, Natàlia!

    ResponderEliminar
  8. Ricard 99: tens raó l'escola de la vida és molt important!, m'ha agradat el teu punt de vista!

    ResponderEliminar
  9. La meva...

    Es podria dir que estava enamorat, estava a aquell racó de la classe, amb la mirada fixa a l'infinit, pensant que li diria quan la veiés. En Joan no era gaire bon estudiant i aquest semestre només havia trepitjat dos cops l'institut, però quan va veure per primer cop la Maria, entrant per la porta de la classe, amb aquella mirada dolça i a la vegada rebel, va decidir que hi aniria més sovint. Era extrany, el dia que s'havia decidit a declarar-se, el dia que s'havia decidit a posar-se les seves millors peces de roba i fins i tot un barret, no apareixia ningú.Gairebé no havia dormit meditant les paraules que diria a la Maria, però eren les nou del matí i no se sentia ni un soroll a l'institut. De sobte en Joan va sentir una esgarrifança al clatell, un pensament va passar pel seu cap i va mirar el seu rellotge, que també era calendari, efectivament, el rellotge mostrava tres lletres, SAT, que volien dir saturday en anglès i en català dissabte. Ara entenia perquè havia tingut que sobornar al guàrdia de seguretat per poder entrar a l'institut...

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries