El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

domingo, 1 de agosto de 2010

JOC- HISTÒRIES EVOCADES


Avui ha sortit aquesta imatge de la xarxa

Hola
Ofereixo una nova proposta, que ja vaig fer temps endarrera: he posat tres o quatre lletres a l'atzar al google imatges i a partir de la primera imatge que apareix , provar a escriure que surt: una història,conte, anècdota, poema.....
Salutacions als blocaires!!!!!!!!!!!!!! Per cer això de tenir 13 seguidors em fa mala espina jajaja!!!!tot i que no sóc supresticiosa

23 comentarios:

  1. Sempre li havien dit que era un cap quadrat. Només sabia veure les coses d'una sola manera i per res del món canviava de punt de vista ni d'opinió. No sabia, però, qua això podria tenir conseqüències tan evidents. Ara li caldria replantejar-se els seus criteris si volia tornar a la normalitat. Ho aconseguiria? O el mal ja estav a fet per sempre?


    (aprofito que sóc la primera per treure'n la història més evident, potser massa fàcil)

    Bon dia, nina, una abraçada.

    ResponderEliminar
  2. A poc a poc anà assumint que tenia pensaments obtusos i que sempre veuria el món fet d'angles rectes. Havia arribat a ser feliç així, però hi havia una sola cosa que no va poder solucionar: Al seu país feia sempre molt de sol i NO trobava barrets quadrats enlloc.
    Salut i Terra

    ResponderEliminar
  3. No tenia el cap quadrat, Ell, era quadrat... Tenia el cor quadrat..., l'ànima idem... Ell pensa que potser ja el van engendrar quadrat... Tot li quadrava... però ningú no l'entenia. Les seves carícies eren quadrades, els seus llavis també..., les seves mans, els seus ulls, la seva llengua... Tan sentir que el món era rodó, que al final pensa que Ell no és d'aquest món...

    Una abraçada sense quadratures...
    onatge

    ResponderEliminar
  4. Per a variar canvie el punt de vista.

    "Em sent estrany; eixe gegant de cap quadrat em mira d'una manera ben rancuniosa. Serà perquè jo tinc el cap redó?"

    Salut.

    ResponderEliminar
  5. Carme: com sempre, paraules plenes, amb molt de transfons, que fan pensar i plantejar-te coses...
    Francesc: un final sorprenent i que m'ha posat un gran somriure als llavis!!!
    Onatge: m'has tret la idea!! a mi també em transmetia la mateixa història més o menys, molt bo!! ;-)
    Calpurni:m'ha agradat el teu canvi de punt de vista!!!!!, es veritat que de vegades les coses tenen dues interpretacions i no només una...
    Una abraçada per tots!!!
    Encara no m'ha vingut la meva idea sobre la imatge, em ronden varies al cap...

    ResponderEliminar
  6. Ja no en tens 13. S'ha desfet el malefici. OK?

    ResponderEliminar
  7. "Tenia ganes de sortir de l'armari i no sabia com fer-ho, quan es va decidir, va veure que era diferent als altres"

    Una abraçada

    ResponderEliminar
  8. "Volia conquistar-la,però amb aquesta tireta damunt del nas no sabia si podria."
    El primer moment m'ha recordat un d'aquells personatges de l'Arare.^-^.M'agrada el teu blog.Et seguiré de prop.

    ResponderEliminar
  9. Gràcies Marta per desfer el "malefici" jajaja, molt original la teva versió de la historieta , jejeje.

    Maria: gràcies a tu també, sí, la tireta al nas li treu una mica de "glamour" jajaja

    ResponderEliminar
  10. Indumentària

    Cada vegada que respon la demanda d'auxili i s'abilla amb la indumentària de superheroi, se li treuen les ganes de salvar el món gairebé instantàniament.

    Comprova la sorna en el rostre d'aquells qui el veuen passar. I es pregunta per què c... els ha de treure les castanyes del foc a aquella colla d'energúmens.

    Que el perdonin si és massa cap quadrat però...



    d.

    ResponderEliminar
  11. Mira, m'hi afegeixo i en tindràs catorze...

    ResponderEliminar
  12. Ja és mala sort!. La nit abans que Caracartró es presenta a les eleccions municipals, i el seu gat li aranya el nas. Quan els publicistes van dir que podrien arreglar-ho, ell pensava en el pothosop, i no en una tireta d'esparadrap.
    ^_^

    ResponderEliminar
  13. Si tenia el cap quadrat, sempre podria tindria pensaments quadrats i quadriculats. I això el feia posar una mica de mala llet. Tant se li veia a la cara?

    ResponderEliminar
  14. Qui era més cap quadrat? ell que no ho amagava o el petit passejant entestat en resoldre el que no tenia solució.

    ResponderEliminar
  15. Deomises: es veritat jo crec que es podria preguntar, que faig jo salvant a aquests , a sobre que em miren així, jeje!
    Zel: gràcies x ser la catorze, t'espero per la blogosfera
    La meva perdició: sí, la tireta al nas li treu força glamour com a superheroi, la capsa quadrada bastant però la tireta ja el remata !!!!:)

    ResponderEliminar
  16. Fanal blau: jeje, igual és un cap quadrat de pensaments rodons!!! jo crec que la cara de mala llet es tota façana...per dintre és insegur...
    Garbi24: un altre punt de vista!! molt bo, es veu poquet l'home que passeja i el mira, però algun paper deu tenir, no?.
    No ho sabrem mai, la pàgina on sortia la imatge al google imatges estava en japonés.....!!!!

    ResponderEliminar
  17. vinc de ca la carme. m'apunto!!! xò m'he perdut.... és a partir de la imatge que t'ha sortit a tu o de la que em surti a mi de fer-ho?

    veig que ja no tens 13 seguidors. M'anava a apuntar per passar el número. ....xò bueno, crec que m'hi apuntaré tb!!!!

    ResponderEliminar
  18. no sé què passa, que blogger no em deixa... ho provaré demà!

    ResponderEliminar
  19. Rits: era a partir de la imatge que m'havia sortit, però us convidava també, a provar-ho per vosaltres mateixos, com un joc o amb la canalla....

    ResponderEliminar
  20. Provo jo...
    A en Pepet sempre li havien dit que era un fracassat, de petit a casa i a l'escola, ara de gran a casa seva i a la feina. Un dia va decidir que havia de canviar la seva trista vida i va engegar un projecte propi on sentir-se agust amb si mateix. Va agafar la disfressa de superman del fill, la capsa de cartro d'un microones, va tapar la marca comercial estampada a la capsa amb una tireta i va iniciar el nou camí. De moment el màxim que havia fet com a superheroi era ajudar a obrir pots de melmelada que es resistien, ajudar a creuar el carrer a un avi, però era igual, ell es sentia bé i feliç i per fi trobà un lloc on sentir-se útil.
    Una abraçada a tots!!! M'encanta obrir el meu blog i pode llegir els vostres comentaris tant imaginatius i sorprenents.

    ResponderEliminar
  21. jo també n'he fet una !!!!!
    http://ricderiure.blogspot.com/2010/08/superhilari.html

    salut!!!!

    ResponderEliminar
  22. Vergonya, vergonya era el que sentia des de les hores. Per culpa d’ell, el país anava com anava mai mes podria anar pel carrer amb el cap ben alt. Perdó, si que podria però amb dins la capsa que els convilatans li havien possat pels segles dels segles. Ell, que havia de ser el súper heroi , el “superman” de la comarca, del regne, ara era això: un ninot, simpàtic això si.
    Amb el pas dels anys i el temps, la terra s’ha omplert de ninots simpàtics, però ja passen desapercebuts, ja no es el mateix. Ara fins hi tot s’ha creat una comissió cívica per fer-ne un monument, i tot per recordar aquell que va ser el primer.

    ResponderEliminar
  23. Era la seva primera aparició pública i estava molt nerviós. Tenia les galtes enrojolades i la tirita que li tapava un cop que es va fer al seu diminut nas li rajava de suor. Tots els mitjans l'havien omplert de lloances després que fos capaç, d'una volada, de salvar una persona gran que anava a ser atropellada per un cotxe. 5, 4, 3, 2, 1 i... just en aquell moment, el seu rostre nerviós va ser contemplat per milions de persones. Era incapaç d'articular cap paraula. L'acomplexava ser diferent als altres. Finalment, nerviós i fora de si, va fer un bot i va marxar corrents del plató. Mai més el tornarien a veure. El món de l'espectacle no estava fet per a ell

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries