El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

lunes, 23 de agosto de 2010

NOU CONVIT ESTIUENC- HISTÒRIES EVOCADES

Hola !!!
Us proposo de nou que feu una historieta a partir d'una imatge que m'ha sortit teclejant lletres a l'atzar al google imatges. L'últim cop va ser tot un èxit i van sortir unes historietes genials amb el super heroi de cap quadrat, jejeje, bé aquí teniu la imatge...

4 comentarios:

  1. Hola Natàlia primer he mirat uns intants la imatge, he deixat que em penetrés, i en deu minuts he deixat que fluís... Ja sé que potser és un mal intent, però només m'ha sortit això:

    Aquella tarda no sabia què li passava o potser o sabia massa. S’aguantava el cap amb una mà, però s’hauria d’aguantar tota ella. Mirava des de darrere les cortines, però no veia ni la vida ni el món... Sentia que el fred l’abraçava, per això portava la roba posada, barret inclòs.

    Necessitava aquell cafè que t’enlaira que et desperta els sentits... Al local no hi havia ningú més que lla i el seu silenci. No tenia pressa, tenia tot el temps del món, no l’esperava ningú...

    No podia dir que els homes no li agradessin, però no hi creia... Somiadora, romàntica, afectuosa, sensible, li hauria agradat un home que l’abracés amb fermesa i anar passejant rambla avall fins arribar ran de mar, que no la negués com a dona ni com a persona.

    Les seves amigues: casades, fills, divorciades, una lesbiana, totes tenien i vivien al seu món. I ella...



    Estima’t
    i deixa’t estimar.

    Somia, vola,
    però de tant en tant
    baixa, toca
    de peus a terra.

    L’amor t’ha de batejar
    com a dona
    i persona, sinó,
    no és amor.

    No t’emmirallis
    al mirall de ningú,
    tu ets tu..


    No deixis que el
    vent de la vida
    s’endugui el teu estel.

    Viu. Dóna
    tremp a les
    teves il•lusions.

    Ets flama de flama
    al foc de viure.

    onatge


    Des del far una mica de brisa.
    onatge

    ResponderEliminar
  2. mmm, crec que ja m'has donat una idea!!! a veure si l'escric ben aviat!!!!

    ResponderEliminar
  3. Onatge: molt bonic, la veritat, tant la historieta com els versos,m'ha agrada't lo de tocar de tant en tant de peus a terra i es que quan gaudeixes de l'amor de vegades "voles" massa i es necessita tornar a tocar de tant en quant al terra...ai, l'amor.....

    Rits: a veure si podem gaudir aviat de la teva història i de la molts més que s'animin!!!

    ResponderEliminar
  4. ja la tinc Natalia!!!!
    http://ricderiure.blogspot.com/2010/08/no-ens-trobem.html
    gràcies per proposar-ho!
    m'ha resultat força fàcil, aquesta noia té un monoleg interior... segur!

    salut!

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries