El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

martes, 17 de agosto de 2010

RETROBAMENT


Nom de carrer de Venècia



Avui pensava veure't,
trobar-te entre els núvols,
però el sol no s'ha deixa't tapar,
tenia ganes de dir-te mil cops t'estimo,
volia tenir-te al meu costat.
Desitjava tant les teves paraules,
tenia tantes ganes de beure de la teva veu,
endinsar-me en els teus braços,
sentir el teu cor bategant a prop meu...

Avui pensava veure't,
trobar-te entre les gotes de rosada,
però el matí no t'ha permés reeixir,
tenia ganes de sentir-te dir-me mil cops t'estimo,
fem junts el camí.
Desitjava unes paraules,
sabent que són només teves i que no les compartiràs,
el teu cor es massa profund,
el meu amor no hi pot arribar,
ni tant sols s'atansa,
tan sols un miratge, una il·lusió, un viatge,
que compartim,
sense inici i sense final.

Avui pensava veure't,
trobar-te entre les fulles caigudes del meu arbre,
però el vent no t'ha permés fugir,
desitjava sentir una sola paraula d'amor,
una mà, una sensació tèrbola,
però estaves tant lluny d'aquí...
Amor de mentida,
amor adormit, de mirada dormida,
tant dolç i a la vegada tant mesquí,
no fugis i mira'm a la cara
i diga'm que no pots viure sense mi.





















.

4 comentarios:

  1. Ai, com em toca aquest poema... no sé de què va, no sé si és veritat o invenció, no sé si només t'ho ha inspirat el carrer de Venècia. Però jo anhelava una cosa similar a la que dius avui, avui i molts dies, i el resultat és el que diu el teu poema. Massa exacte que el que diu l'última estrofa.

    ResponderEliminar
  2. Per aquest carrer -el del poema- tots/es hi hem passat moltes vegades... Dues barques dos mars, i el mateix horitzó d'amor que no s'hi arriba mai... De la flor de l'amor en perdem els pètals o senzillament se'ls endú el vent... I la rosada que mentre humiteja uns llavis en resseca uns altres...
    Bé ja callo. El poema m'agrada.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponderEliminar
  3. Xexu: me n'alegro que t'hagis sentit identificat, jo crec que que en algun moment o altre tots ens hi em sentit identificats. Hi han amors fàcils, però d'altres difícils i volia dedicar aquest poema a aquests tipus d'amors, d'aquells que s'escolen..., als que fan mal.
    Onatge:m'agrada molt el teu comentari " dues barques , dues mars i un horitzó d'amor al que no s'arriba mai..." me'l quedo!!! :)

    ResponderEliminar
  4. No puc evitar deixar-te un comentari després de llegir-te... m'hi he vist retratat i com aquest sentiment dolorós és compartit per tants i tants d'altres. És com dius un d'aquells tipus d'amors que s'escolen sense cap possible harmonia. A reveure!

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries