El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

jueves, 2 de septiembre de 2010

PARAULES OFEGADES



Voldria dir-te que t’estimo, que t’enyoro,
però les paraules són tan febles i el meu sentiment tant fort,
que les paraules es dobleguen i s’esvaeixen,
mai arriben al seu port.

Tinc el cor ple de paraules, paraules que no t’he dit,
paraules prohibides, paraules mentides,
paraules plenes del teu esperit,
tan tendres i a la vegada tant tristes,
sabent que tu no les sents per mi.

La vida és un degoteig d’instants tan aspres,
de moments sense cap sentit,
d’estones que moren, de segons que ploren,
una vida, però dos camins.

He de viure sense tu,
però sense tu no concebo la vida,
em manca l’alè, les ganes de viure,
els xiprers em miren i es riuen de mi.

Tot es dolor,
dolor de perdre’t, dolor de tenir-te,
patint em sento viure,
però també em sento morir.
t’estimo i mil cops t’ho diría,
sense por de defallir...

8 comentarios:

  1. És just l'instant en què la paraula es fa carn.
    Salut i Terra

    ResponderEliminar
  2. Digues aquestes paraules, és una merda haver-te les de quedar. Es pateix molt quan no s'és correspost, però els sentiments els hem de deixar sortir d'alguna manera. He sentit molt proper el teu poema.

    ResponderEliminar
  3. Jo també sento molt proper el teu poema...

    ResponderEliminar
  4. Un poema nascut des de la teva profunditat. Té un ofec de sentiment. De vegades compartir la vida és difícil, o, ho fem difícil... Si els teus sentiments no podem ser compartits, enlaira't i fuig de l'ofec de la terra baixa... Viu. Viu sempre, no et deixis esclava de res ni de ningú...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponderEliminar
  5. tot de paraules que tb he sentit molt endins.

    ResponderEliminar
  6. Ostres! vaig deixar un missatge comentant els vostres comentaria i ara veig que no hi es, quina ràbia!!!bé, coses que passen..
    Doncs us deia, que gràcies per compartir amb mi les paraules, són paraules que poder tots hem tingut la oportunitat de sentir a dins nostre. L'important es aprendre a tornar a aixecar-se després de caure, perque caigudes sempre hi ha a la vida, no?

    ResponderEliminar
  7. ET desitjo que puguis donar aire a les teves paraules ofegades, respiraràs millor...

    Des del far una mica de brisa.
    onatge

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries