El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

martes, 21 de septiembre de 2010

UNA FINESTRA QUALSEVOL



Et miro, amb coratge, amb empenta,
des d'una finestra qualsevol,
entra una llum que m'enlluerna,
i una brisa que em pren el pols.

Voldria veure-hi sempre la blavor tranquila,
però de vegades la foscor és l'unic espill,
em miro i no reconeixo cap rostre,
només veig dolor i lagrimes,
i sota els llençols cremo les poques ganes,
de sortir d'aquest parany sense embogir.

Avui només foscors, poder demà...,
acabaran els dies tristos,
els dies malgastats en fúnebres follies,
els llavis estan tancats, ja no m'inhalen vida,
els he tancat jo amb el meu oblit i amb la meva gosadia,
intantant que aribés algo millor,
que mai arribarà,
he de seguir el curs de la vida...

5 comentarios:

  1. Ja m'agradaria que la finestra que obro quan em llevo fos així de qualsevol... Mirant una estona aquesta finestra amb la respiració serena, les foscors ben segur que s'afebleixen. Mira d'aprofitar-la.

    ResponderEliminar
  2. La finestra és aire, llibertat, llum, nit, viatge... Avui és demà! Has de seguir la teva vida. "De vegades el curs de la vida" té falsos camins, i ombres del sol que ens enganyen...

    Des del far, et desitjo que arribis a bon port...
    onatge

    ResponderEliminar
  3. la foscor ha d'existir per que sapiguem reconèixer la claror...

    ResponderEliminar
  4. Què queda?
    quan es perd la reconeixença
    de la mirada
    només una paraula
    alzheimer.

    ResponderEliminar
  5. Preciosos tots els vostres comentaris!!!!
    Es una pena que estigui de trasllat i no tingui gaires possibilitats de conectar-me a internet en aquest dies, espero que el problema es solucioni.

    Gràcies a tots i totes!!!

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries