El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

domingo, 26 de septiembre de 2010

QUE DIUEN??? NOVA PROPOSTA


Us convido de nou a posar paraules a dos éssers , en aquest cas són cargols, quines magnífiques històries en podrem treure tan sols d'una imatge, aviat ho sabrem amb l'ajut de tots vosaltres!!!

Ultiment ho tinc difícil per conectar-me, espero que el problema es solucioni aviat i pugui tornar a compartir experiències amb tots vosaltres!!!

martes, 21 de septiembre de 2010

UNA FINESTRA QUALSEVOL



Et miro, amb coratge, amb empenta,
des d'una finestra qualsevol,
entra una llum que m'enlluerna,
i una brisa que em pren el pols.

Voldria veure-hi sempre la blavor tranquila,
però de vegades la foscor és l'unic espill,
em miro i no reconeixo cap rostre,
només veig dolor i lagrimes,
i sota els llençols cremo les poques ganes,
de sortir d'aquest parany sense embogir.

Avui només foscors, poder demà...,
acabaran els dies tristos,
els dies malgastats en fúnebres follies,
els llavis estan tancats, ja no m'inhalen vida,
els he tancat jo amb el meu oblit i amb la meva gosadia,
intantant que aribés algo millor,
que mai arribarà,
he de seguir el curs de la vida...

jueves, 16 de septiembre de 2010

MÉS COSES TRENCADES



Imatge presa de la xarxa

No us apropeu a mi!!!! Ara un trencament de braç !!!!!! Del rei de la casa!!!
Li farem també un poema perquè es recuperi aviat i es posi bo!!

sábado, 11 de septiembre de 2010

QUE DIUEN????- JUGUEM?????

Hola
Us proposo un joc, no se si hi heu jugat algun cop, es tracta d'observar persones i animals i pensar que deuen estar dient o pensant interiorment.
Començo amb un d'animals. Espero que us animeu a participar!!!

domingo, 5 de septiembre de 2010

DESPRÉS DE LA TEMPESTAT VE LA CALMA


Imatge de google imatges
Hola!!
Estic preparant un poema per la meva mare, està una mica fotuda, fa una setmana va tenir una caiguda ben tonta i es va trencar una cama i ahir va tornar a caure i es va fer un bon nyanyo. Ara té que fer bondat i repós i aguantar el pes de la cama enguixada durant unes setmanes. Estar sense poder mouren's sempre és una mica carregant i molt pesat, però tot sigui perquè es recuperi aviat!!! Aviat arribarà el poema...

jueves, 2 de septiembre de 2010

PARAULES OFEGADES



Voldria dir-te que t’estimo, que t’enyoro,
però les paraules són tan febles i el meu sentiment tant fort,
que les paraules es dobleguen i s’esvaeixen,
mai arriben al seu port.

Tinc el cor ple de paraules, paraules que no t’he dit,
paraules prohibides, paraules mentides,
paraules plenes del teu esperit,
tan tendres i a la vegada tant tristes,
sabent que tu no les sents per mi.

La vida és un degoteig d’instants tan aspres,
de moments sense cap sentit,
d’estones que moren, de segons que ploren,
una vida, però dos camins.

He de viure sense tu,
però sense tu no concebo la vida,
em manca l’alè, les ganes de viure,
els xiprers em miren i es riuen de mi.

Tot es dolor,
dolor de perdre’t, dolor de tenir-te,
patint em sento viure,
però també em sento morir.
t’estimo i mil cops t’ho diría,
sense por de defallir...

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries