El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

viernes, 21 de enero de 2011

HE TORNAT, PREPAREU-VOS!!!!



Despres de 2 mesos de sequera intel·lectual i de no decidir-me a conectar-me a internet, aqui estic de nou amb moltes ganes de tornar a llegir-vos i a escriure, m'hauré de posar una mica al dia.
He de donar les gràcies a una persona, ella ,ja sap qui és, que em va animar just ahir a fer aquest pas i treure'm la mandra de sobre, així que dit i fet.
Només us puc dir que he patit molt i que aquest patiment encara no ha acabat ni se quan acabarà, he comés molts errors, però el passat passat està, he de mirar endavant per molt que em costi i quan hagi retrobat el meu camí de ben segur que desapareixarà el patiment.
Em sento buida, com flotan a l'aire, com si el meu cos no pogués tocar de peus a terra, com si tothom passes pel meu voltant i jo fos invisible, només veig portes tancades, quan sembla que s'obra una finestra,és només un miratge.
Espero aterritzar!!!!!!
Una abraçada a tots els que m'heu seguit

9 comentarios:

  1. ara per ara l'unic que t'ha de preocupar és el fet de tirar endavant, les coses no duren sempre i el temps ho cura tot. Segur que et queden moltes coses per endavant que et faran feliç. Només falta esperar el moment....segur que arribarà.
    Ànims i per qualsevol cosa....som aquí

    ResponderEliminar
  2. Ben tornada!I tu ja ho saps...només pots mirar endavant,eh?Una abraçada.Som aquí^^.

    ResponderEliminar
  3. iujuu!!
    Bentornada!!! en seriu!! a veure si t'actives que t'estem esperant!!
    animuuu!
    `^_^´

    ResponderEliminar
  4. Ei! Hoooooola!

    M'alegra molt arribar i veure ja 3 comentaris, vol dir que no era jo l'única que t'estava esperant... esperant amb candeletes.

    Gràcies per tornar, gràcies per explicar-nos el teu buit, mirarem per tots els mitjans que puguem, que aquí no et trobis gens invisible.

    Ben tornada, Natàlia! Espero que ens acompanyem durant molt temps.

    Una abraçada

    ResponderEliminar
  5. Tot això em sona a desengany d'alguna mena, però no ens hi ficarem, només importa que ets aquí i tens ganes de tirar endavant, tant el blog com la teva vida. I tot i que és més important la segona cosa, serà un goig si ens ho vas explicant aquí també. Bentornada.

    ResponderEliminar
  6. Una alegria la teva tornada! de totes les coses que ens passen en podem aprendre alguna cosa .....ànims que quan una porta es tanca en pots fer una altra de porta per on poder entrar i sortir quan vulguis....ja veuràs mica en mica...bentornada!

    ResponderEliminar
  7. Gràcies a tots ! M'he quedat sorpresa de que encara us enrecordesiu de mi, com bé dieu tots hem de mirar cap endavant i pensar que les decisions que prenem tenen algo de lògica, necessite pensar que el camí que hem escollit és el correcte. A mi m'ha implicat iniciar una vida de nou i sense gaires amics, per circumstàncies de la vida, es dura la soledat, però segur que entre les vostres paraules em sentiré bressolada....
    Una abraçada

    ResponderEliminar
  8. Benvinguda, bentornada.
    Pensa que les portes tenen dos estats naturals: obertes i tancades. Tota porta tancada pot ser oberta i si costa ni ha d'altres per a obrir.
    Salut.

    ResponderEliminar
  9. Bentornada i benvinguda de nou i amb una nova mirada, Natàlia!

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries