El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

sábado, 22 de enero de 2011

REFLEXIONS SOTA LA LLUNA


Imatge presa de la xarxa

Un dia em mentí la lluna,
em digué que tindria cura de mi,
que vetllaria els meus passos,
que enlluernaria el meu destí.

Ara estic de nou sota teu,
ràbia roent per les promeses incomplertes,
ja no sento la teva veu dins meu,
no sento com xiuxiueges a cau d'orella.

Lluna argentada, nineta dels meus ulls,
acarona'm de nou amb la que fou la teva tendresa,
fes-m'hi al teu costat un bon lloc,
fes-m'hi un bressol ple d'instants mentre em beses.

Ja no seràs mai més lluna callada,
ni camí que porta enlloc,
ni seràs dubte,ni falses promeses,
ni mentides mortes, ofegades,
a partir d'ara,
podràs obrir el teu cor.

6 comentarios:

  1. bones i càlides lletres per un diumenge fred....

    ResponderEliminar
  2. Gràcies per participar al 190è joc literari, Natàlia. Et demano que pengis el text al teu blog, i així jo afegiré l'enllaç a l'apunt on els recullo tots.
    També t'agrairia un correu de contacte, per a enviar-te informació sobre el sorteig del premi.

    ResponderEliminar
  3. La lluna et tornarà a cuidar, però li has de fer una mica de cas, segur que darrerament no li has prestat prou atenció.

    ResponderEliminar
  4. M'agraden molt les teves reflexions!

    ResponderEliminar
  5. La lluna a vegades pot ser inconstant i una mica mentidera, però al cap i a la fi sempre hi és- Segur que tornarà a ajudar-te qualsevol dia que te l'escoltis, com diu en XeXu!

    Una abraçada, preciosa!

    ResponderEliminar
  6. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries