El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

lunes, 21 de febrero de 2011

Esperança



Imatge d'internet

Només resta l'esperança,
d'un vel que amagui la teva foscor,
d'una onada que tot ho empenyi,
de dies, hores, setmanes,colgades,
entre boires tèbies,
d'antic dolor.

Només resta l'esperança,
el delit de la carícia,
la simfonia del cor,
la ma amagada, la veu trencada,
paraules que no diuen res,
només mirades,
els teus ulls en la foscor.

Només resta un nou somriure,
sobre la tristesa, un nou raig de sol,
el vent que m'abraci,
i em digui a cau d'orella,
notes d'una vella cançó.

Ulls buits, que ja no miren,
només antics records,
vida ofegada,oblidada,
cansada de tanta buidor,
petjades que ja no tornen,
imatges esvaïdes,
el no res...
després de tenir-ho tot.

Només resta l'esperança,
de nous dies de pluja fresca,
de vida incerta sota l'aixopluc de l'amor,
de camins que em duguin a indrets de pausa, de tendresa,
i em portin lluny,
tan lluny del teu racó...

Només resta l'esperança...
quan ja no hi queda un bri d'amor.

4 comentarios:

  1. Esperançadora l'esperança...dispensa hi ha un bucle temporal...l'apunt és del dilluns i ara ja fa una hora i escaig que som a dimarts , matinada i el teu bloc se m'acaba d'actualitzar fa 12 minuts....? misteris cronològics o que tens l'hora posada dels Estats units ara allà són quarts de cinc de la tarda...Bona nit o bona tarda!

    ResponderEliminar
  2. Elfelang: es bona nit i sí, es tot un misteri i com els misteris si s'epliquen perden la misteriositat,doncs no t'explico el que, et deixo en la incertesa a veure si així t'acabo de desvetllar jajaja

    ResponderEliminar
  3. Si només queda l'esperança, queda molt perquè en l'esperança cap tot.
    Salut.

    ResponderEliminar
  4. Una llunyana espurna eclipsa tota foscor,
    destruint amb joia qualsevol dolor.
    Ha arribat l'hora de la llum!

    Enhorabona pel blog!

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries