El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

jueves, 10 de marzo de 2011

TEMPS



Imatge presa de la xarxa

El temps passa i de sobte, sento que m'atrapa,no hi ha res, no hi ha ningú, en el joc de la vida ho he perdut tot, he lluitat en guerres imaginàries, tot ha estat un miratge, tinc el buit entre els meus dits i no se que fer-ne.

No veig més enllà de l'horitzó, només el tic-tac del rellotge que conta els segons i les hores per fer volar la meva ment i allunyar-me d'un sense sentit.No se si podre esperar, el terra es massa fràgil i els meus peus es començen a enfonsar.

He trobat un carrer estret, fosc i repugnant, no hi volia entrar-hi, primer em va fer por, el primer cop se'm va regirar l'estómac però, un cop passat el primer moment de debilitat, m'hi he instalat.
Ara el carrer estret es casa meva, és un carrer on poca gent i vol entrar, només gent que hi va de passada, gent que no té altre remei, però mai ningú hi estaria per gust.

M'he assegut , no tenia res més a fer i ha començat a caure la pluja i fang i en poques hores m'he mig fos, m'he fet petita i ja ningú no em veu, quan vaig pel carrer tothom em trepitja, la meva vida ara si que no té sentit.

He mirat el rellotge i no he pogut veure l'hora, però tan se val, ja és l'hora.

Els meus peus m'han dut fins a la platja, fins la sorra, fins l'aigua i les onades,la respiració s'ha trencat i el bategar del cor és una història ja passada.

Ara puc surar, sóc feliç, suro mar endins, sense vida, empesa pel vent i per les onades, ara sóc feliç.

4 comentarios:

  1. Per ser una paranoia... espero que no sigui autobiogràfic... Quina situació més crítica. Què podem fer per ajudar-te?

    ResponderEliminar
  2. el peus sempre millor en contacte amb el terra, que havent passades unes hores les coses sempre es veuen diferent

    ResponderEliminar
  3. El temps no existeix és una invenció....espero que només sigui una paranoia és angoixant....respira l'aire salat de la platja! salut!

    ResponderEliminar
  4. Hola!
    Gràcies per contestar a tots 3, es un pupurri de sentiments de sensacions i angoixes. Gràcies per dir que podeu fer......però he de veure la llum jo sola, gràcies no obstant per estar!
    Hi han moments en que et sents defraudat per tot el que creies i amb qui creies i sents la soledat en majúscules.No trobes res per qe continuar lluitanti ja sé que hi ha moltes coses per lluitar, però en aquest moment no les trobo.
    Gràcies de nou

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries