El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

miércoles, 18 de mayo de 2011

RELAT D'UNA TROBADA...








Vas aparèixer, al mig del bosc, jo no t'esperava i la teva imatge em va copsar tan bon punt et vaig veure.
Estaves allà, eres la viva imatge del ocellet a qui havia estat esperant tota la meva vida, em vaig intentar apropar a tu.
Se't veia indefens, fràgil i jo et volia ajudar volia transmetre't la meva força la meva energia, la meva il.lusió per tirar endavant, però tu tenies por, t'havien fet mal i et costava confiar en mi.
Finalment em vaig apropar, gairebé podia sentir el teu alè, eres tant bonic!.
Però no sempre l'amor és correspost i quan finalment vaig aconseguir estar vora les teves plomes, vas obrir el teu bec i em vas fer fora...
Sempre et recordaré ocellet, seguiré buscan-te als meus somnis de gos....

4 comentarios:

  1. Carai! Que enamoradís aquest gos...

    ResponderEliminar
  2. Pobre ocellet devia estar espantat!

    ResponderEliminar
  3. Que majo ese "pollo" :), me pregunto si su piar sonaba a 'Xim-Xim'.
    La Naturaleza es fabulosa, uno de los ingredientes de equilibrio en este mundo.

    M.

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries