El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

martes, 17 de mayo de 2011

SÓC



Imatge presa de la xarxa

Sóc onada que retorna empesa per l’ofec de la marea,
sóc vent humit en un dia de calor trista i etèria,
sóc el perill de l’abisme i el plaer de la tendresa,
sóc la falsa follia, vestida de l’espill que et reflexa,
sóc un pensament profund , ben endins de la tempesta de les idees,
no sóc flaire pueril, no sóc el buit, no sóc el que penses,
no sóc el teu jo, ni ombra, ni camí ni empremta.

Qui ets?, et preguntaràs,
qui és qui parla, diu, escriu i pensa?
si miressis a la la nineta dels meus ulls,
si tan sols haguessis mirat uns segons,
si t’endinsessis més enllà del teu reflexe
veuries tot el que sóc i el que no sóc,
veuries aire i foc,
veuries mar i terra.

Sóc tantes coses que tu no veus,
sóc tantes pàgines inacabades,
sóc tants dies endebades,
veus , versos, paraules i ratlles,
que mai seré tu...

7 comentarios:

  1. Molt maco, i una mica trist, pensant en les coses que de vegades no veuen en nosaltres.

    Per cert, que jo també vaig comentar el post anterior, però el meu comentari va desaparèixer amb els problemes de blogger del cap de setmana passat. M'alegro de que tornis.

    ResponderEliminar
  2. Sempre hi ha algú que ens veu i molts altres que no ens veuen... vaja, crec jo! I ho espero.

    ResponderEliminar
  3. Hola!
    Si es van esborrar els comentaris teus Xexu i el de la Carme, gràcies a tots dos!!!
    Tot i que el poema pot semblar una mica trist, en el fons és el que diu la Carme que sempre hi ha algú que ens veu. Era una reflexió sobre que no tothom ens veu, encara que potser ho hagin intentat, perque hi ha barreres que no tothom es capaç de traspassar i gent que quan mira només es veu el melic.

    ResponderEliminar
  4. si que és un pèl trist, xò cada dia ens podríem fer més presents una miqueta, ni que sigui.

    ResponderEliminar
  5. Un poema boníssim! jo no el veig trist només ens veu de veritat qui mira cap endins!

    ResponderEliminar
  6. Rits:si el més important es començar per valorarnos nosaltres mateixos, no?
    Elfreelang: gràcies, tens tota la raó, mirar no sempre es veure :)

    ResponderEliminar
  7. Te miren, lo intenten o no, no es lo más importante.
    Te digan, sea cierto o mentira, no es lo más importante.

    Lo importante es sentirse bien con uno mismo y dar lo mejor en cada instante, de este modo, muy posiblemente todo vendrá rodado ;).

    M.

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries