El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

jueves, 12 de mayo de 2011

UN NOU CAMÍ



M'he decidit a tornar a escriure al meu blog, després de dos mesos de sequera. Durant aquest temps ha plogut força, el xim, xim de les gotes de pluja han fet crèixer la vegetació i el camí que abans estava sec, només ple de matolls i males herbes ara és ple de vida.
Serà potser gràcies a la primavera i al bon temps, o potser a l'ajut d'algunes persones que van ajudar a plantar les llavors que han fet possible que aquell camí ara llueixi esplèndid. Ha estat una feina difícil, perquè no tothom sap plantar llavors, hi ha qui passa pel camí i només deixa les seves emprentes, hi ha qui passa pel camí i arrenca les poques flors que hi havien començat a néixer al voral. Sigui com sigui, vull que aquest camí continui estant tant frondós com fins ara i se que serà possible.


Fins aviat!

9 comentarios:

  1. Natàlia, m'agrada veure't per aquí!

    Quina alegria que la primavera hagi portat tanta vida, tanta verdor, tants colors...

    Segur que serà possible, aquest camí ha de continuar bonic com és ara, només cal cuidar una mica totes les coses que han germinat de les teves llavors.

    ResponderEliminar
  2. De vegades hi ha tornades que són per tristesa, per la necessitat d'escriure que de vegades ens porten els mals moments. Però en el teu cas sembla que és tot el contrari. A veure si amb el teu camí ben florit, i el somriure a la cara, se't veu més el pèl per aquí!

    ResponderEliminar
  3. Que el camí de pedre es torne en camí d'esperances!
    Salut.

    ResponderEliminar
  4. no es pot escriure per força....s'ha de fer per ganes. Celebro la tornada de les teves ganes

    ResponderEliminar
  5. Una frondosidad impregnada de un colorido especial,
    cuyo fulgor cegará a cuantos quieran mal, ha llegado el momento de sentir maravillas ;).

    M.

    ResponderEliminar
  6. doncs el continaurem regant i esperant els teus posts!

    ResponderEliminar
  7. Gràcies a tots! Jo també penso que regant una mica i no deixant que s'asequin les herbes tot continuarà tant bé o millor al bosc. Espero sentir les maravelles que diu l'anònim..... :)

    ResponderEliminar
  8. El meu comentari també se'l va empassar Blogger.

    M'agrada l'empenta de l'anònim... i confio molt que tingui raó: ha arribat el moment...

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries