El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

miércoles, 29 de junio de 2011

Paraules en brut



Vaig mirar a dalt del cel,
esperant trobar estrelles,
les ànimes més belles
i et vaig trobar a tu.

Sortia d'un camí tèrbol,
de pols, fang, bardisses i herbes,
d'estar enmig de les tenebres,
creient que veia el sol...

Tu eres porta tancada i benes,
tu eres la meva tristor,
eres la mentida eterna,
eres fred, mai escalfor.

Et vaig buscar pensant que eres tot
i que jo era vida buida i pudenta
i buscan-te a tu em vaig trobar jo,
vaig trobar maragdes, zafirs i dolçes perles.

Vaig obrir els ulls,
vaig trencar les benes
i no et vaig trobar, no hi eres,
havies fugit amb la corrent del mar,
buscant la vida eterna...

Llagrimes buides que cauen de l'orgull, mai del cor,
del sentiment que arrenca cors amb les marees,
paraules mentides de dolor per sentir-se poc,
de pensar que eres anima plena
i jo terra morta, flors marcides, aire sense esma...

2 comentarios:

  1. Un plaer tornar a llegir-te. Un poema molt trist, espero que escrivint-lo hagis pogut esvanir una mica la tristor! t'envio una abraçada!

    ResponderEliminar
  2. Elfreelang gràcies. Sí, es va esvaint la tristor, de fet feia dies que l'havia escrit i des de llavors que el nuvol negre s'ha desplaçat cap a d'altres indrets :)

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries