El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

domingo, 5 de junio de 2011

UN BON JAN


Imatge presa de la xarxa


En Joan sempre havia estat un bon jan. Era el llenyetaire més amable i bon ciutadà que havia tingut mai el poble, li agradava sentir-se tant estimat per la gent. Aquell hivern seria molt i molt fred així que va decidir que treballaria més que mai per tallar llenya pels veïns. Va començar a tallar llenya a finals de setembre i ja a l'octubre, tal i com s'esperava, van començar els primers freds. Va tenir por de que la gent es quedés sense llenya i en va tallar un bon munt per cadascún, va treballar molt, tant, tant, tant que fins i tot li van posar el seu nom a un carrer del poble en agraïment.
Va arribar el fred rigurós, aquella nit de novembre va caure la primera nevada i els veïns van quedar incomunicats a casa seva. En Joan havia dedicat tant de temps a pensar en els altres que s'havia oblidat d'ell mateix, no tenia ni un trist tronc que posar a la llar de foc, tenia molt, molt fred. No podia obrir la porta doncs la neu del darrera era massa pesada, va cridar auxili però ningú l'escoltà, estaven tant contents i feliços xerrant i cantant davant de les llars de foc tant ben nodrides gràcies els troncs que havia tallat en Joan que no el van escoltar.

Hi ha qui diu que algú va acabar escoltant en Joanet, en canvi d'altres afirmen que va haver de posar a cremar taules, cadires i mobles de casa seva...

4 comentarios:

  1. Suposo que això és alguna mena d'extrapolació de la realitat, de vegades es fa tot pels altres i els altres no et tenen en compte un cop ja estan servits. Per això està bé guardar-se sempre una mica les esquenes.

    ResponderEliminar
  2. Seguro que su grito fue escuchado.
    Seguro que en algún momento Joan sintió un abrazo de calor reconfortante y desinteresado.
    Muy posiblemente, hoy en día conserve sus muebles :).
    M.

    ResponderEliminar
  3. Un conte genial, Natàlia! Te l'aplaudeixo!

    I un comentari profitós, d'en XeXu, hem d'aprendre a cuidar-nos de nosaltres mateixos. No pas perquè els altres no et tinguin en compte, a vegades t'hi tenen, però no de la manera que necessites. Imagino la gent del poble del Bon Jan, fent jerseis per a ell i conserves i melmelades tot l'hivern, agraïts, per retornar-li el favor, però no el senten, la seva veu no arriba tan lluny. I no saben que allò que més necessita és precisament allò que ell més regala.

    Mai no sabem prou segur si els altres ens sentiran o no. Primer escoltar-nos, saber què necessitem i mirar de trobar-ho per nosaltres mateixos, després... si els altres ens escolten millor que millor.

    ResponderEliminar
  4. un conte molt bo ! crec que el Jan rebrà tot el ha donat!

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries