El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

jueves, 21 de julio de 2011

DOS AMANTS


Imatge presa de la xarxa

Hi ha dos amants al final d'un camí,
un camí dolç però també amarg,
de roses, llàgimes i pedres,
hi ha dos amics, dos confidents, dos extranys,
dos persones que s'estimaren,
dos persones que es despreciaren,
i un bassal ple de cors trencats i de dies de tormenta.


Hi ha dos amants al final d'un camí,
ara no hi ha res, ni tan sols amistat,
ni un bri de dignitat, ni un polsim de voluntat,
no queda res més que un rastre de llàgrimes pudentes.


Hi ha dos amants al final d'un camí
dues mirades que es creuen sense saber que dir,
paraules que es claven roentes,
vides que ja no es coneixen,
dues vides, dos camins,
dues ratlles negres que ja no es creuen
i que ja no comparteixen destí.


Només queden quatre ratlles escrites a una llibreta,
que deien com m'estimaves, com m'apreciaves,
com ho donaves tot per un instant amb mi,
paraules que ara ofeguen,
només resta per dir,
un adéu, un fins sempre,
res més per compartir...

3 comentarios:

  1. Ressona amb força el temps verbal de la darrera estrofa, ja és passat. No serveix de res dir-ho, però les coses s'acaben, i les relacions es trenquen. Només queda tirar endavant, per més que faci por i mal. El poema és dels que m'agraden, perquè el puc entendre. Directe i punyent.

    ResponderEliminar
  2. Xexu: Perdre una persona és dur i més si has compartit quasi mitja vida, però només queda, com tu dius, mirar endavant perquè de poc serveix entossudir-se a pensar tot el que s'ha perdut i tot el que hauria pogut ser i no va ser. La realitat és que cadascú segueix el seu camí i tota la complicitat i confiança han volat i això és el més dur per mi, perquè et fa sentir una sensació com de nus al estómac. Preferiria que no entenguessis el poema perquè voldria dir que no has patit.

    ResponderEliminar
  3. Tot i que comú, un trist final de camí. Hi ha un punt marcat pel pas del temps en el que un, més que recordar el desenllaç no desitjat, recorda el feliç camí recorregut en companyia.

    Aute explica quelcom molt semblant a una cançó seva (“Queda la música”).

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries