LA FULLA QUE VOLIA SER VIATGERA

Hi havia una vegada una fulla d'arbre que vivia a la part més alta d'una alzina. Un dia la fulla va pensar que havia de marxar a veure món, era una tarda que estava avorrida perquè totes les altres fulles no feia res més que dormir i ella necessitava viure grans aventures.Li va costar decidir-se perquè tenia por de passar gana, fred o por lluny de la protecció de l'arbre. Finalment un bon dia, abans que arribés la tardor, va llençar-se al buit i va caure lleugerament al terra, l'aterratge de moment havia anat bé. Va començar a caminar i es va sentir lleugera, notava com tot l'aire fresc li omplia els pulmons, va seguir caminant i va veure una mena de figures extranyes que no havia vist mai en la seva vida, eren cases, quan es va anar acostant a les cases va veure uns homenets de totes les mides, eren els homes, li van semblar simpàtics i riallers, havia fet bé de marxar de l'arbre.
Li va entrar calor i va seura a un ombra i de tant cansada que estava es va quedar adormida, quan va despertar ja no sabia on era, però ja no es podia moure, estava entremig de dos fulls transparents i enganxosos, dues carones la miràven i deien:

-Joan, has vist quina fulla més maca d'alzina? l'he trobat al carrer i és molt extrany perquè no hi han alzines en dos kilòmetres a la rodona!
-Tens raó Josep, és un exemplar bén maco, farà molt de goig a la teva col·lecció.

La pobra fulla es va anar assecant fins que un dia va perdre la vida i mentre va viure entre els dos fulla trasparents gairebé sense aire i sense poder-se moure es lamentà pensant que potser s'hauria d'haver quedat a l'arbre.