El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

viernes, 22 de julio de 2011

LA FULLA QUE VOLIA SER VIATGERA




Hi havia una vegada una fulla d'arbre que vivia a la part més alta d'una alzina. Un dia la fulla va pensar que havia de marxar a veure món, era una tarda que estava avorrida perquè totes les altres fulles no feia res més que dormir i ella necessitava viure grans aventures.Li va costar decidir-se perquè tenia por de passar gana, fred o por lluny de la protecció de l'arbre. Finalment un bon dia, abans que arribés la tardor, va llençar-se al buit i va caure lleugerament al terra, l'aterratge de moment havia anat bé. Va començar a caminar i es va sentir lleugera, notava com tot l'aire fresc li omplia els pulmons, va seguir caminant i va veure una mena de figures extranyes que no havia vist mai en la seva vida, eren cases, quan es va anar acostant a les cases va veure uns homenets de totes les mides, eren els homes, li van semblar simpàtics i riallers, havia fet bé de marxar de l'arbre.
Li va entrar calor i va seura a un ombra i de tant cansada que estava es va quedar adormida, quan va despertar ja no sabia on era, però ja no es podia moure, estava entremig de dos fulls transparents i enganxosos, dues carones la miràven i deien:

-Joan, has vist quina fulla més maca d'alzina? l'he trobat al carrer i és molt extrany perquè no hi han alzines en dos kilòmetres a la rodona!
-Tens raó Josep, és un exemplar bén maco, farà molt de goig a la teva col·lecció.

La pobra fulla es va anar assecant fins que un dia va perdre la vida i mentre va viure entre els dos fulla trasparents gairebé sense aire i sense poder-se moure es lamentà pensant que potser s'hauria d'haver quedat a l'arbre.

4 comentarios:

  1. Els viatges sense un rumb fix poden tenir, a vegades, un desenllaç inesperat. I no desitjat.

    ResponderEliminar
  2. No sempre surten bé les aventures... és cert.
    Ha tingut mala sort la fulla, dels milers i milers de fulles que voleien pel món, poquetes acaben així...

    ResponderEliminar
  3. però almenys te el bon gust de boca d'haver-ho intentat. Mala sort, però si no ho intentes mai ho pots saber

    ResponderEliminar
  4. Em quedo amb que les coses s'han d'intentar i que no sempre acaben malament, les aventures tenen un risc i de tot se n'apren m'imagino. Si no hi hagués gent que s'ha volgut arriscar encara viviríem a l'edat de pedra , no???

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries