El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

martes, 19 de julio de 2011

LA MALETA i UN ÀNEC


Avui he sortit a fer una passejada per la muntanya, abans de sortir he seguit els vostres consells i m'he deixat el màxim de pes possible, he portat la carmanyola, les ulleres de sol, menjar pel gos, però he deixat la tristesa. He hagut de tancar la porta de casa ràpid, perquè he sentit que em seguia, havia aconseguit sortir de nou de la maleta.
Abans d'arribar a la muntanya, ens hem trobat pel carrer aquest ànec i se m'ha acudit aquesta història....

-Uix...però....que m'ha passat??? no deien que l'aigua em faria més petit? i ara que faig?? tot l'hivern i la primavera preparant-me per la " operación biquini" i quan per fi em puc encabir en un biquini de la 34...em fico a dins de la banyera i em quedo així!!! es que no hi ha dret! Aniré a cercar al "papa pitufo" que diuen que tot ho arregla, encara queda una esperança fins que arribi l'1 d'agost i comenci les vacances....

SI SE US ACUT ALGUNA ALTRA PROPOSTA, ENDAVANT, SERÀ UN PLAER LLEGIR-LA

4 comentarios:

  1. Doncs trobo que fas bona cara...una mica groga...
    Si caps en una talla 34 ja trobo que és estar prima...o prim si es tracta de l'ànec, jo esperaria que l'aigua s'escolés aigüera avall i pessiga't tot ha estat un somni!

    ResponderEliminar
  2. - Hola! Jo era un ànec normal, petit i groc. Un dia passejant vora el llac, en una reflex d'un raig de llum em va sortir una fada. Vaig estar tant content que em va dir que em concediria un desig. Jo vaig dir treure les tristeses de tothom. I em va convertir en un devorador de tristeses. M'he fet gran i fort i puc amb totes, fins i tot les que s'escapen de les maletes... ja començo a tenir gana, avui...

    ResponderEliminar
  3. A mi no m'has fet cas, jo t'aconsellaria que sortissis a passejar amb la tristesa, que parlis amb ella. Segur que t'explicarà coses interessants. Si l'has de deixar a casa, és que encara no estàs preparada per estar sense ella.

    ResponderEliminar
  4. Hola! Xexu, suposo que per molt que fugis no pots fugir de tu mateix, com tu mateix vas dir, la temptació suposo que es deixar-la a casa, però en realitat m'imagino que s'ha d'aprendre a conviure-hi, es un sentiment que a tot ens acompanya en major o menor grau.

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries