El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

miércoles, 27 de julio de 2011

L'ABISME QUE HI HA EN MI




Plou, plou a dins de la memòria,

plouen instants, records tèrbols, moments de glòria,

llàgrimes plenes d'odi, febre de vida, de la història,

ja no em queda res si no tu...




M'apropo a tu i veig l'abisme que incita,

veig vida, veig de nou colors, se'n va la grisor trista,

el cor batega de nou, a palpentes, tement perdre de nou la vida,

acariciant amb els dits el destí que ara ens mira

mentre nosaltres li girem els ulls...



Vull beure de l'elixir de la imprudència,

vull sentir la teva essència,

ballarem amb la imprudència,

tastan't de nou els plaers que m'has ofert,

cremant l'últim polsim de mi, sota l'ombra de la tristor,

que empaita rera la porta oberta...




T'ofereixo el no res,

una vida buida, sense cors, ni tormentes,

sense amor, sense odi, només tristor pudenta,

res no sóc, res puc oferir,

un amor cruel, ple d'alegria encesa.



Plou, entre nosaltres,

no són llàgrimes, és felicitat, es por,

a patir , a gaudir, a res i a tot,


a endinsar-nos a un camí que no dugui enlloc,

o que et porti fins a mi de nou i a la vida eterna.

4 comentarios:

  1. Crec que el res i el tot tenen una relació similar a l'amor i l'odi.
    I penso que a vegades tampoc és molt important el què podem oferir, sinó el què podem construir.

    ResponderEliminar
  2. Sigui el que sigui la vida és contradicció i paradoxa...

    ResponderEliminar
  3. Filadora: es veritat que ens hem de intentar contruir coses i no donar-nos per vençuts.
    Elfrelang: les contradiccions suposo que li donen a la vida aquest toc imprevist que la fa interessant.

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries