El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

lunes, 18 de julio de 2011

PENSAMENTS SENSE VACANCES



Imatge presa de la xarxa

He deixat enrera la ciutat, el soroll, les preses, l'asfalt i els he canviat pel silenci, el bosc, el so d'un riu. Abans veia edificis darrera la meva finestra i ara veig un salt d'aigua, no hi ha ni despertador ni preses ni horaris, només m'he portat lo necessari o això pensava...perquè la tristor m'ha acompanyat, ha sortit de la maleta, on estava amagada, i s'ha tornat a instal·lar a la meva ànima.
Tinc una sensació extranya, de buidor, es com un nus a l'estómac, un pes al cor, no se quin nom posar-li al que sento, és com una sensació d'enyorança, però suposo que no es enyorança perquè no tinc a qui enyorar...intentaré obrir la maleta i tornar-la a posar a dins, espero aconseguir-ho, demà us ho explico.

6 comentarios:

  1. Podem córrer, però no ens podem amagar. No es pot fugir de nosaltres mateixos, encara que fer coses per estar millor sí que està bé. Fas una escapada, això t'ha de fer sentir bé. Si la tristesa t'acompanya, és perquè encara ha de ser al teu costat. Quan hagi de marxar, ja desapareixerà. De moment aprèn a viure amb ella, perquè no en fugiràs. Quan t'hi acostumes no és una companya tan molesta. I sempre, sempre, lluita per aconseguir acumular altres sentiments al teu voltant. Quan els sentiments més positius t'acompanyin, la tristesa tocarà el dos, ja haurà fet la seva feina.

    ResponderEliminar
  2. Aprofita el paisatge demà ens ho expliques si has aconseguit posar l'enyor dins la maleta

    ResponderEliminar
  3. demà serà millor....segur!!! ho ha de ser, perquè tot tingui sentit

    ResponderEliminar
  4. Doncs tu intenta-ho, vinga! a la maleta, que s'esperi allà dins! I que s'esperi tot el que faci falta! :)

    ResponderEliminar
  5. Hola! M'han arribat al cor els vostres comentaris, de veritat.M'he sentit identificada en el que dieu. Es cert que es massa pes, com dieu, però suposo que encara portaré un temps més la càrrega fins que un dia ja no m'en adoni i haurà desaparegut, de moment intentaré que el pes sigui el mínim posible.

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries