El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

domingo, 24 de julio de 2011

REFLEXIONS SOBRE LA SOLEDAT i UNA MALETA


Imatge presa de la xarxa

Perquè quan més acompanyats estem, més sols ens sentim?, suposo que és perquè es quan estem envoltats de persones que ens en adonem lo poc que ens coneixen.

Ahir per fi es va obrir la maleta i va sortit l'amic que hi havia dins amb totes les seves forces, emputxant i enduent-se tot el seu pas, per els qui encara no coneixeu l'amic de la maleta us diré que es diu tristor. S'ha posat còmode, ha triat el millor llit de la casa, ha penjat la seva roba a l'armari i ha posat el seu raspall de dents al costat del meu, penso que es vol instal·lar definitivament i ha arribat un moment en que ja m'he acostumat i espero amb ansia la nit que es quan em fa confidències a la orella i em diu que potser no val la pena seguir lluitant i que el més fàcil seria que ens allitessim tots dos en un mateix llit, com dos enamorats, nit i dia, sense sortir d'allà, només amb la companyia de la foscor i del passar de les hores i els dies. Em diu que es hora que em rendeixi i deixi de seguir lluitant en aquesta batalla inútil i a mi el pes del temps se'm fa feixuc i no trobo motius per no fer-li cas.
Avui no em puc moure, una nova trampa del meu amic potser, sento com una mena de pes al cor i als peus que m'impedeixen moure'm i sortir d'aquí.
Penso que m'he enamora't del meu amic, perquè no em ve de gust ni veure ni parlar amb ningú que no sigui ell.

Tinc els ulls humits i l'ànima ja va fugir, com us vaig explicar..., només em queda un cor ressec i poques esperançes i el meu amic...

7 comentarios:

  1. No és aquest amic amb el que te'n vols anar al llit. Digues-li que es quedi si vol, però que et deixi espai, que a ell li toca dormir al sofà. Viure junts no vol dir allitar-se junts, necessàriament, i tu o ho vols o no ho has de voler. Així que deixa que parli, però tu ni cas. Quan vegi que no té res a fer amb tu, ja es cansarà. Ja t'ho vaig dir, deixa que hi sigui, acostuma-t'hi, però no t'hi acostis més del necessari.

    ResponderEliminar
  2. Amb aquest amic de la maleta està bé tenir-hi alguna conversa, convidar.lo lliurement a que s'instal·li uns dies amb tu , mica en mica se n'anirà .....l'ànima tornarà a poc a poc sense fer soroll per tal d'animar-te...ja ho veuràs

    ResponderEliminar
  3. En XeXu té molta raó, Natàlia... aquest amic és un aprofitat i menja i ocupa molt més espai del que li pertoca. D'acord, hi és, però has d'aprendre a no fer-li gaire cas. Com si fos aquella taca a la paret que no t'agrada quan la veus, però que al final ja ni te n'adones que hi és. I un dia ja pintaràs, però mentre no pintes... tampoc cal mirar-te-la a cada moment.

    No, no, no li deixis agafar tantes confiances i fes-lo fora del teu llit!

    Al llit t'has d'endur els somnis de ser tu mateixa sense necessitar ningú. I els teus projectes i el teu camí personal i particular...

    ResponderEliminar
  4. L’amic tristor ja ho té això de voler deixar el raspall de dents a moltes cases per instal•lar-s’hi definitivament.

    L’amic tristor no paga hipoteca ni lloguer i el que és pitjor, malgrat que ens hi acostumem, tampoc sol oferir-nos cap motiu per somriure.

    Un amic així no és amic: és un barrut contra el que cal lluitar per fotre’l fóra.

    ResponderEliminar
  5. Hola!Ahir vaig sentar l'amic al meu costat al sofà i li vaig dir que es llegís tots els vostres comentaris, a mida que els llegia li va anar canviant canviant la cara i el vermell li va pujar a les galtes, li va saber greu fer-me patir tant i ell mateix va decidir traslladar-se a un altre habitació i deixar-me més espai, ara ens veiem a estones però no dormim junts ni compartim totes les hores del dia i.....el que és més important...gràcies a l'Oscar ha decidit, també, pagar-me una part de la hipotèca jajajaja ;)
    Si veig que torna a guanyar espai li faré llegir de nou els vostres comentaris.
    Una abraçada x tots!

    ResponderEliminar
  6. La veritat és que aquest "amic" no és tant amic, no deixa de ser un paràsit que intenta transformar-nos, tan sols hem de pensar que pot ser un "conegut" i que tant com ve marxa i si no ho fa, el fem fora; encara que a vegades hem de saber que ens farà visites en els moments menys esperats. Un amic, un conegut i menys un paràsit podem deixar que ens robi ni la nostra identitat ni la nostra ànima...

    ResponderEliminar
  7. Enric: no, no és un bon amic, però en els moments en que estem enfonsats de vegades és l'únic amic fidel que tenim, per riure hi ha molta gent disposada a estar al nostre costat, però per estar al costat d'algú que pateix no hi ha tanta gent.
    Gràcies pel teu comentari ;)

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries