El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

miércoles, 25 de mayo de 2011

DEDICADO A TÍ...



Imatge presa de la xarxa

Navegaba el barco por aguas grises,
a la deriva,
solo lo mecían las olas,
mientras le mentian,
tantas jornadas, tantas orillas sin vida,
hasta que encontro tu puerto,
volvió su alegria.

Ese barco que ahora esta amarrado,
aferrado a tu corazón,
esta enamorado,
de la noche, del dia,
de los momentos que solo tienen sol,
de los caminos y travesías,
que llegan hasta tu amor,
tan solo una frase, dos palabras,
unos meses que son dos vidas...

Te quiero, amor.

miércoles, 18 de mayo de 2011

RELAT D'UNA TROBADA...








Vas aparèixer, al mig del bosc, jo no t'esperava i la teva imatge em va copsar tan bon punt et vaig veure.
Estaves allà, eres la viva imatge del ocellet a qui havia estat esperant tota la meva vida, em vaig intentar apropar a tu.
Se't veia indefens, fràgil i jo et volia ajudar volia transmetre't la meva força la meva energia, la meva il.lusió per tirar endavant, però tu tenies por, t'havien fet mal i et costava confiar en mi.
Finalment em vaig apropar, gairebé podia sentir el teu alè, eres tant bonic!.
Però no sempre l'amor és correspost i quan finalment vaig aconseguir estar vora les teves plomes, vas obrir el teu bec i em vas fer fora...
Sempre et recordaré ocellet, seguiré buscan-te als meus somnis de gos....

martes, 17 de mayo de 2011

SÓC



Imatge presa de la xarxa

Sóc onada que retorna empesa per l’ofec de la marea,
sóc vent humit en un dia de calor trista i etèria,
sóc el perill de l’abisme i el plaer de la tendresa,
sóc la falsa follia, vestida de l’espill que et reflexa,
sóc un pensament profund , ben endins de la tempesta de les idees,
no sóc flaire pueril, no sóc el buit, no sóc el que penses,
no sóc el teu jo, ni ombra, ni camí ni empremta.

Qui ets?, et preguntaràs,
qui és qui parla, diu, escriu i pensa?
si miressis a la la nineta dels meus ulls,
si tan sols haguessis mirat uns segons,
si t’endinsessis més enllà del teu reflexe
veuries tot el que sóc i el que no sóc,
veuries aire i foc,
veuries mar i terra.

Sóc tantes coses que tu no veus,
sóc tantes pàgines inacabades,
sóc tants dies endebades,
veus , versos, paraules i ratlles,
que mai seré tu...

jueves, 12 de mayo de 2011

UN NOU CAMÍ



M'he decidit a tornar a escriure al meu blog, després de dos mesos de sequera. Durant aquest temps ha plogut força, el xim, xim de les gotes de pluja han fet crèixer la vegetació i el camí que abans estava sec, només ple de matolls i males herbes ara és ple de vida.
Serà potser gràcies a la primavera i al bon temps, o potser a l'ajut d'algunes persones que van ajudar a plantar les llavors que han fet possible que aquell camí ara llueixi esplèndid. Ha estat una feina difícil, perquè no tothom sap plantar llavors, hi ha qui passa pel camí i només deixa les seves emprentes, hi ha qui passa pel camí i arrenca les poques flors que hi havien començat a néixer al voral. Sigui com sigui, vull que aquest camí continui estant tant frondós com fins ara i se que serà possible.


Fins aviat!

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries