El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

miércoles, 29 de junio de 2011

SONS



Sonen les gotes del temps,
les músiques oblidades,
les traces de la memòria,
les petjades que fan història,
les mentides sempre somiades.

Sonen les carícies perdudes,
les estrelles de la pluja,
les ales, les plomes abatudes,
les onades del sol ja vençudes,
les cançons de la mainada.

Sonen els brins d'herba fresca,
les imatges darrera de la finestra,
les pors fredes amagades,
les mirades tristes ja cansades,
les olors de la ginesta.

Sones,
sempre sonen,
mai sonen,
passen segons, minuts i hores,
esperant la vida, que jeu temerosa,
esperan-te a tu...

Paraules en brut



Vaig mirar a dalt del cel,
esperant trobar estrelles,
les ànimes més belles
i et vaig trobar a tu.

Sortia d'un camí tèrbol,
de pols, fang, bardisses i herbes,
d'estar enmig de les tenebres,
creient que veia el sol...

Tu eres porta tancada i benes,
tu eres la meva tristor,
eres la mentida eterna,
eres fred, mai escalfor.

Et vaig buscar pensant que eres tot
i que jo era vida buida i pudenta
i buscan-te a tu em vaig trobar jo,
vaig trobar maragdes, zafirs i dolçes perles.

Vaig obrir els ulls,
vaig trencar les benes
i no et vaig trobar, no hi eres,
havies fugit amb la corrent del mar,
buscant la vida eterna...

Llagrimes buides que cauen de l'orgull, mai del cor,
del sentiment que arrenca cors amb les marees,
paraules mentides de dolor per sentir-se poc,
de pensar que eres anima plena
i jo terra morta, flors marcides, aire sense esma...

domingo, 5 de junio de 2011

UN BON JAN


Imatge presa de la xarxa


En Joan sempre havia estat un bon jan. Era el llenyetaire més amable i bon ciutadà que havia tingut mai el poble, li agradava sentir-se tant estimat per la gent. Aquell hivern seria molt i molt fred així que va decidir que treballaria més que mai per tallar llenya pels veïns. Va començar a tallar llenya a finals de setembre i ja a l'octubre, tal i com s'esperava, van començar els primers freds. Va tenir por de que la gent es quedés sense llenya i en va tallar un bon munt per cadascún, va treballar molt, tant, tant, tant que fins i tot li van posar el seu nom a un carrer del poble en agraïment.
Va arribar el fred rigurós, aquella nit de novembre va caure la primera nevada i els veïns van quedar incomunicats a casa seva. En Joan havia dedicat tant de temps a pensar en els altres que s'havia oblidat d'ell mateix, no tenia ni un trist tronc que posar a la llar de foc, tenia molt, molt fred. No podia obrir la porta doncs la neu del darrera era massa pesada, va cridar auxili però ningú l'escoltà, estaven tant contents i feliços xerrant i cantant davant de les llars de foc tant ben nodrides gràcies els troncs que havia tallat en Joan que no el van escoltar.

Hi ha qui diu que algú va acabar escoltant en Joanet, en canvi d'altres afirmen que va haver de posar a cremar taules, cadires i mobles de casa seva...

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries