El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

sábado, 30 de junio de 2012

SEGUIR



Espines,
ets espina roent de llàgrima trencada,
creia que eres dolç i vaig tastar-te, amb por,
ara la llengua es sang, carn esguinçada,
no queda gust, plaer, ni sabor,
només unes espines dins del meu cor,
que segueixen aferrades.

T'he arrencat de mi,
dolor inmens de mil crestes que miren  l'albada,
i ara que no queda res, només una inmensa buidor,
omplerta de cares que no miren als ulls,
de dits i mans que només existeixen al meu cap,
de mentides que he inventat jo,
d'esperançes frustrades.


Tot és una cortina de fum espés,
no veig res, només foscor de nou,
i paraules que no van enlloc,
camins que sembla que s'obren quan només es tanquen,
soledat d'espelma que mai s'apaga
i seguir, seguir, sense rumb ni destí,
desitjant que algú acabi per mi,
o deixar que caigui sobre mi l'alborada.

Llàgrimes, llàgrimes sempre,
cada cop més tristes, més amargues,
només llàgrimes i l'infinit  retorçant-se dins meu,cruel,
fent-me mal, abocant-me a un pou sensè alè,
que coneixo, deleixo,
fi, principi, tant és,
ja no queda res,
SEGUIR i un secret que es podreix a les entranyes...








2 comentarios:

  1. si aconsseguim escapar de les punxes, cal fixar-nos molt en no tornar-hi a caure.

    ResponderEliminar
  2. Potser és hora que hi entri una mica de llum

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries