El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

viernes, 27 de diciembre de 2013

T'ENYORO

T'enyoro, pàgina en blanc,
en la que escrivia els minuts i les hores,
els budells que l'amor estreny, els cors estimbats,
les feréstegues afores,
dels dies regalats a l'oblit.

Enyoro escriure amb els dits al cap,
amb l'ànima sobre el taulell,
i les llàgrimes sobre una estora,
que altre temps fou càlida, vehement i ara es vella i morta.

Em fas tanta por, pàgina en blanc,
perque tinc tantes coses que explicar-te,
que tinc por de no poder callar-te
i encetar un camí, que no vull....

Em despedeixo, pàgina en blanc, sense saber si ens tornarem a veure,
si juntes tornarem a seure i a beure de la font del dolor i el destí.

No trobo el camí, pàgina en blanc,
de tant fons que el vaig posar sota terra,
potser tu un dia m'ensenyis la drecera,
per poder tornar a estimar,
per poder tornar a gaudir..

domingo, 23 de junio de 2013

Bona revetlla a tothom

Us vull fer partíceps del naixement d'un nou blog

http://eldiariomina.blogspot.com.es/


Sobre un nou blog i una nova etapa

lunes, 13 de mayo de 2013

ESTIMAR

T'ESTIMO I NO SE PERQUÉ
MIRO A DINS DEL TEUS ULLS I VEIG UN VERD QUE M'ATRAPA,
UNA INOCÈNCIA QUE M'ENDINSA A DINS TEU
I M'OBLIGA A SEGUIR ESTIMAN-TE,

T'ESTIMO I NO SE PERQUÉ
DONCS TU MAI PODRÀS ESTIMAR-ME

DE VEGADES UN VOLCÀ, ALTRES  LA MAREA EN CALMÀ,
SOVINT UN HURACÀ
QUE TOT HO ARROSSEGA...
SENTIMENTS QUE ES DESBORDEN I NO ES PODEN CONTROLAR,
MOMENTS QUE VOLDRIES RETENIR I SE T'ESCAPEN


M'ADORMEN LES CARÍCIES,
LES PARAULES EM DESPERTEN, M'ESPANTEN,
DE VEGADES VOLDRIA NO MIRAR,
ALTRES VOLDRIA NO DEIXAR DE MIRAR-TE,
EL FOC DE LA IRA EM CREMA,
ESTIC MORTA ENDEBADES...

T'ESTIMO I NO SE PERQUÉ
DONCS TU MAI PODRÀS ESTIMAR-ME

SER FORTA, ATRAPAR-ME A AQUELL TRONC,
NO DEIXAR-ME ENDUR PER LA MAREA, POR,
LA FI DE L'ÀNIMA,
INTENTO AMARGAR-ME A LA MENTIDA,
A LA FREDA BUIDOR,
DIENT QUE JA NO T'ESTIMO,
MENTRE EL MEU COR ES PARA,
NO SOPORTO LA TRISTOR,
HAURÉ DE SEGUIR ESTIMAN-TE...

domingo, 17 de marzo de 2013

Prosa de vida

Ahir vaig recordar que hi ha sota de la marea fosca de la decepció, de la desil.lusió....hi ha la vida...
La vida es un mosaic de moments, un puzzle que quasi mai encaixa, un cúmul de moments irrepetibles..
Patir, estimar, gaudir de la mirada del plaer, la tendresa, l'amor, els teus ulls, el teu somriure, les teves paraules...
El teu "no", el teu ádeu, un final, una història que s'acaba, un camí que no duia enlloc...
La olor d'un bosc humit, el so de l'herba que empeny l'aire, el verd, el sol que m'enlluerna, el meu gos corrent lliure com si no s'hagués d'aturar, un somriure que s'intueix...
Un sabor dolç que es desfà lentament a la boca, maduixa, xocolata, el despertar pausat d'una migdiada, la sensació d'una mà que m'acaricia, un petó....
Llagrimes de felicitat, de tristor, cansament, esforç, superació,orgull, possibilitats que s'esvaeixen, camins que sempre s'obren , noves finestres per on entra el sol...

Si la felicitat es viure intensament, viure-ho tot sense rendir-se,  puc afirmar rotundament que SOC FELIÇ

domingo, 20 de enero de 2013

POR

Tot es buidor de mirades que només veuen foscor,
una espina de negror a una ànima morta i que es pudreix endebades,
fins el fons de les entranyes cada pensament és un pou,
cada batec i capa respiració fan mal,
no hi ha llum en cap instant, només por,
una por sense nom que destrueix les meves entranyes...


Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries