El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

domingo, 20 de enero de 2013

POR

Tot es buidor de mirades que només veuen foscor,
una espina de negror a una ànima morta i que es pudreix endebades,
fins el fons de les entranyes cada pensament és un pou,
cada batec i capa respiració fan mal,
no hi ha llum en cap instant, només por,
una por sense nom que destrueix les meves entranyes...


1 comentario:

  1. Ostres, imaginava que les coses anaven d'una manera molt diferent... Ànims, em sap greu llegir-te així.

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries