El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

lunes, 13 de mayo de 2013

ESTIMAR

T'ESTIMO I NO SE PERQUÉ
MIRO A DINS DEL TEUS ULLS I VEIG UN VERD QUE M'ATRAPA,
UNA INOCÈNCIA QUE M'ENDINSA A DINS TEU
I M'OBLIGA A SEGUIR ESTIMAN-TE,

T'ESTIMO I NO SE PERQUÉ
DONCS TU MAI PODRÀS ESTIMAR-ME

DE VEGADES UN VOLCÀ, ALTRES  LA MAREA EN CALMÀ,
SOVINT UN HURACÀ
QUE TOT HO ARROSSEGA...
SENTIMENTS QUE ES DESBORDEN I NO ES PODEN CONTROLAR,
MOMENTS QUE VOLDRIES RETENIR I SE T'ESCAPEN


M'ADORMEN LES CARÍCIES,
LES PARAULES EM DESPERTEN, M'ESPANTEN,
DE VEGADES VOLDRIA NO MIRAR,
ALTRES VOLDRIA NO DEIXAR DE MIRAR-TE,
EL FOC DE LA IRA EM CREMA,
ESTIC MORTA ENDEBADES...

T'ESTIMO I NO SE PERQUÉ
DONCS TU MAI PODRÀS ESTIMAR-ME

SER FORTA, ATRAPAR-ME A AQUELL TRONC,
NO DEIXAR-ME ENDUR PER LA MAREA, POR,
LA FI DE L'ÀNIMA,
INTENTO AMARGAR-ME A LA MENTIDA,
A LA FREDA BUIDOR,
DIENT QUE JA NO T'ESTIMO,
MENTRE EL MEU COR ES PARA,
NO SOPORTO LA TRISTOR,
HAURÉ DE SEGUIR ESTIMAN-TE...

3 comentarios:

  1. Caram que maco....i jo que sóc d'ulls verds.

    ResponderEliminar
  2. quan temps sense llegir-te!
    l'amor i el desamor....
    les passions de veges fan mal i allò que mal millor deixar-ho de banda

    ResponderEliminar
  3. Gràcies!Seguexi escrivint sigui a un full a un bar, al tren o paraules que es quedan al cor simplement...
    Seguiré

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries