El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

viernes, 27 de diciembre de 2013

T'ENYORO

T'enyoro, pàgina en blanc,
en la que escrivia els minuts i les hores,
els budells que l'amor estreny, els cors estimbats,
les feréstegues afores,
dels dies regalats a l'oblit.

Enyoro escriure amb els dits al cap,
amb l'ànima sobre el taulell,
i les llàgrimes sobre una estora,
que altre temps fou càlida, vehement i ara es vella i morta.

Em fas tanta por, pàgina en blanc,
perque tinc tantes coses que explicar-te,
que tinc por de no poder callar-te
i encetar un camí, que no vull....

Em despedeixo, pàgina en blanc, sense saber si ens tornarem a veure,
si juntes tornarem a seure i a beure de la font del dolor i el destí.

No trobo el camí, pàgina en blanc,
de tant fons que el vaig posar sota terra,
potser tu un dia m'ensenyis la drecera,
per poder tornar a estimar,
per poder tornar a gaudir..

5 comentarios:

  1. La por ha de marxar just quan posem la primera lletra.

    ResponderEliminar
  2. Com has vist, si ho vols de veritat és possible, només t'hi has de posar. Si enyores la pàgina en blanc, aquí la tens pel que et calgui.

    ResponderEliminar
  3. Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.

    ResponderEliminar
  4. Quina il.lusió retrobar-vos. Algú em va recordar que jo abans escrivia i he tornat a sentir el cuquet aquell que m'enpenyia a escriure.

    ResponderEliminar
  5. endavant torna a escriure .....el cuquet és molt llest per cert un bon any 2014!

    ResponderEliminar

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries