El xim, xim de la pluja pica constantment a la meva finestra, les vostres històries i les meves allunyen els núvols i fan que com avui llueixi el sol en aquest blog...

domingo, 17 de marzo de 2013

Prosa de vida

Ahir vaig recordar que hi ha sota de la marea fosca de la decepció, de la desil.lusió....hi ha la vida...
La vida es un mosaic de moments, un puzzle que quasi mai encaixa, un cúmul de moments irrepetibles..
Patir, estimar, gaudir de la mirada del plaer, la tendresa, l'amor, els teus ulls, el teu somriure, les teves paraules...
El teu "no", el teu ádeu, un final, una història que s'acaba, un camí que no duia enlloc...
La olor d'un bosc humit, el so de l'herba que empeny l'aire, el verd, el sol que m'enlluerna, el meu gos corrent lliure com si no s'hagués d'aturar, un somriure que s'intueix...
Un sabor dolç que es desfà lentament a la boca, maduixa, xocolata, el despertar pausat d'una migdiada, la sensació d'una mà que m'acaricia, un petó....
Llagrimes de felicitat, de tristor, cansament, esforç, superació,orgull, possibilitats que s'esvaeixen, camins que sempre s'obren , noves finestres per on entra el sol...

Si la felicitat es viure intensament, viure-ho tot sense rendir-se,  puc afirmar rotundament que SOC FELIÇ

Aquells que han passejat sota el xim,xim de la pluja d'històries